LA PUBLICACIÓ

Descarregar.

La publicació vol ser una eina per posar en comú el treball envers el territori i les manifestacions artístisques o culturals, que s'ha fet a la ciutat de Mataró. Aquesta és la primera edició de Zona Intrusa on intentem posar en marxa aquesta idea del fanzine amb la voluntat de continuar el treball de una forma col·laborativa entre els diferents agents implicats (instituts, equip comissarial, artistes o productors culturals, técnics de l'ajuntament) alhora  que intentar obrir la recerca a d'altres ciutadans i ciutadanes interessats.

Aquesta pàgina vol ser la plataforma des d'on poder construir conjuntament els seus continguts.

A continuació exposarem diferents estructures per organitzar els continguts de la publicació, determinar quina serà l'estructura ens ajudara a establir i dissenyar dinàmiques de treball.

ESTRUCTURES DE LA PUBLICACIÓ

1. Divisió dels continguts per territori. Dividir el llibret en capítols que corresponguin als barris de Mataró , això implicaria que cada institut treballaria a partir del material generat durant l'estudi del seu context i en alguns casos es podrien donar interrelacions entre aquells instituts que comparteixen barriada

2. Divisió dels continguts per instituts. El llibret estaria dividit en capíttols que correpondrien als diferents instituts de Mataró així cadascun podria desenvolupar la seva secció de forma autònoma, això però en principi no facilitaria el diàleg entre els diferents centres ni a priori ajudaria a desenvolupar unes línies de continguts generals estretes de les coclusions després de la itinerància

3. Divisió dels continguts pels diferents tipus de manifestacions artístiques plantejades a l'exposicio itinerant. Amb això mantindriem l'estructura que el comissariat de l'expo a plantejat inicialment.

4. Creació de un llistat nou de continguts a partir del treball que s'ha donat a les fases anteriors. Organitzar aquests continguts de forma alfabètica. Treballar en xarxa.

PRIMERA SESSIÓ GENERAL DE TREBALL SOBRE LA PUBLICACIÓ:

Propostes de dinàmica de treball:

1. Fer un llistat de conceptes/objectes d'estudi que apareixen en els mapes que han realitzat tots els insitituts participants.
1. Escriure de nous si es proposen.
2. Escriure aquests conceptes/objectes en post-its i enganxarlos a l'Espai de treball.
3. Organitzar amb el grup classe els conceptes/objectes (cadascú en el su post-it) en tres grups que responguin a les preguntes 'Qui?', 'Què?' i 'Per a què?' 

PRIMERA SESSIÓ DE TREBALL E.S.O. I.E.S. MIQUEL BIADA

OBJECTE D'ESTUDI: LA DISCOTECA D-LUX

QUI?

• Qui l'ha muntat i la gestiona? Un empresari. Es diu Òscar, va ser professor de matemàtiques a la Universitat i és molt intel·ligent. 
• Qui la fa servir? Els joves majors de 14 i menors de 18 anys.

QUÈ/COM?

• És una discoteca. 

• S'escolta música, es balla i s'hi fan relacions amb altres joves.

• La música que s'escolta la punxa un DJ.
• La música és reggaeton, hip hop i house.
• És un espai públic.

Observació del Francisco:

Abans a les sales de festes hi actuaven orquestres en viu, ara això és diferent i el DJ selecciona la música que han fet altres i la remescla.

La música que es punxa a la discoteca D-lux és música negra, en canvi el públic és majoritàriament blanc. Què vol dir això?

Els balls que es fan a la discoteca s'aprenen a la discoteca, no en una acadèmia de ball (tot i que, com algú apunta, ja hi comença a haver escoles de balls "urbans").

Observació del Francisco:

Respecte al ball, la discoteca es transforma en un lloc on s'aprèn però no hi ha un professor que en sap més que els "alumnes" si no que tots aprenen coses (passos, moviments, estils…) dels altres. D'això se'n diu auto-aprenentatge. Respecte a que la discoteca és un espai públic hem observat que en realitat és un espai privat obert al públic, que no és el mateix. Com a espai privat té "reservat el dret d'admissió", els espais públics no tenen "reservat el dret d'admissió", tothom hi pot accedir.

Suggeriments: 

1. Reflexionar sobre la figura del DJ: qui és? què fa? com ho fa i per què ho fa així?

2. Reflexionar sobre la possibilitat d'aprendre els uns dels altres.

PER A QUÈ?

• Per divertir-se.
• Per a que l'amo de la discoteca guanyi diners.
• Per a seguir "la moda", el comportament de la resta de joves.

Observació del Francisco:

En aquest punt el debat ha estat força intens entre els defensors de les diferents postures. La idea que els joves van a la discoteca a divertir-se és sobre la que més gent hi estava d'acord, tot i que algú ha apuntat que "hi han altres formes de divertir-se millors que acabar en un hospital amb un coma etílic". És cert que hi han altres formes de divertir-se que no només anar a la discoteca, de fet algú ha dit que també feia altres activitats al seu temps d'oci a banda d'anar a la discoteca; a més assimilar el fet d'anar a la discoteca amb "acabar a l'hospital amb un coma etílic" és força falaç: no per anar a la discoteca has d'acabar amb un coma etílic, és clar.  

En canvi les altres dues aportacions han estat més polèmiques. D'una banda ningú accepta que hi vagi a la discoteca per a que l'amo faci diners. Hem observat però, que tot i que aquesta no és la intenció ni el motiu pel qual hi anem a la discoteca, n'és un resultat -i força important-. Algú ha argumentat que per exemple, no anem al cinema a veure una pel·lícula per a que el director o la productora guanyin diners. De nou, tot i que això és cert, no treu que els cineastes guanyin diners amb les seves pel·lícules. Hem observat doncs que les produccions culturals (ja sigui una cançó, un pel·lícula o un quadre) estan dintre d'un sistema econòmic on es produeix i es consumeix i on hi ha intercanvi de diners. 

La tercera opció -'anem a la discoteca perquè hi va tothom' o 'és la moda'- ha estat contestada amb l'argument d'una alumna que afirmava no fixar-se en allò que fan els demés per decidir anar o no a la discoteca. Aquest enfrontament ha donat peu a una reflexió: la cultura (ja sigui anar a la discoteca o anar al museu) no és només un fet individual, una qüestió de 'gust personal' si no que és un acte col·lectiu, el grup de persones que van habitualment a una discoteca o a un museu, formen una cosa semblant a una "comunitat" amb gustos, motius i finalitats semblants a l'hora de participar de la cultura, i on el que fa o pensa cada un dels seus membres influeix a la resta.