1.a. Estructura del projecte

Al setembre del 2009 començarà la tercera edició del projecte, que s’articularà de forma similar a les anteriors edicions_

•     sessions de treball amb els productors culturals i el professorat dels instituts d’educació secundària (en aquesta edició es planteja com un treball continu i obert a la comunitat que tindra lloc cada divendres a la tarda coincidint amb la presentació de la feina realitzada a l'aula. workshop continu,setembre-novembre de 2009);

•    un contenidor mòbil que itinerarà pels diferents centres (setembre – novembre de 2009);

•    un programa d’activitats per realitzar paral·lelament a les aules (setembre – novembre de 2009);

•    i, finalment, un retorn del projecte a l’esfera cultural, amb la realització d’una exposició a la sala d’exposicions municipal Espai f (principis de 2010).

1.b. L’entorn social i territorial com a eix de treball

A nivell de continguts, amb Zona Intrusa 3 volem persistir en el desenvolupament d’alguns aspectes del debat que es va plantejar amb l’anterior edició del projecte. D’aquesta manera, si en aquella ocasió es varen cercar alguns casos d’estudi contrastats per plantejar un debat a l’entorn dels usos i valors de la cultura i l’educació; en aquesta ocasió ens proposem estendre aquest debat a partir de considerar alguns casos que provenen del mateix context territorial i social on es troben ubicats tots els agents del projecte.

•    Pràctiques culturals, educatives  i context territorial

Pel que fa a l’anàlisi que amb la segona edició es va plantejar a l’entorn dels mecanismes de producció i distribució de les pràctiques culturals i l’educatives; es proposa prendre, en aquesta ocasió, casos concrets que provenen d’un context determinat, com pot ser el mateix veïnat, barri o població on s’ubica el centre d’educació i examinar quines són, en clau contemporània, les relacions entre la cultura, l’educació i l'espai públic.

El projecte 

1.c. Àrees d’estudi

Per tal d’analitzar les relacions entre cultura, educació i territori procurem per a la definició de 4 àrees d’estudi. Es tracta de les següents:

L'escultura monumental

•    L’escultura monumental: un monument és una estàtua, un edifici o un altre tipus de creació que, ubicada a l’espai públic, es defineix bàsicament per la voluntat de permanència i la seva funció commemorativa.

El projecte d'art públic

•    El projecte d’art públic: al llarg de les darreres dècades ha proliferat el debat a l’entorn de les funcions que l’art pot tenir a l’espai públic, i així mateix s’han desbordat els límits de l’art públic tradicional. En aquest sentit, s’ha tendit a redefinir la incidència de l’art en els espais públics a partir de considerar els models de sociabilitat que representa, els processos creatius que articula i la seva incidència en relació a les xarxes socials, culturals i econòmiques.

L'equipament cultural

•    L’equipament cultural: els equipaments culturals són aquells edificis que disposen dels recursos i mitjans que es requereixen per oferir al ciutadà una sèrie de serveis o activitats culturals. De la mateixa manera que el monument o el projecte d’art públic, la incidència territorial dels equipaments culturals també es pot valorar en funció de la seva utilitat, representativitat social i la seva incidència en relació a diferents escales territorials i tipus de xarxa.

Les pràctiques culturals

•    Les pràctiques culturals dels habitants de Mataró: si bé les pràctiques culturals que hem definit fins el moment tenen un desenvolupament reglat i, en la major part dels casos, el seu funcionament es defineix per mitjà de l’actuació de les institucions públiques, en la consideració cultural de l’espai públic és ineludible considerar també les pràctiques que tenen a veure amb el quefer quotidià de cadascun de nosaltres. En aquest sentit proposem incloure com una de les àrees d’estudi aquelles pràctiques que els mateixos estudiants dels centres d’educació i participants en el projecte considerin d’interès i pertinents d’analitzar des del marc del debat que procurem articular.

A partir de les 4 àrees d’estudi que hem apuntat, el desenvolupament del projecte Zona Intrusa 3 es procurarà realitzar a partir d’un discurs inicial de casos concrets de la mateixa ciutat de Mataró, així com amb la implicació en el projecte d’agents locals que desenvolupen projectes en relació a cada una de les àrees. Possibilitant la creació d’una xarxa d’interssos multiples amb els diferents centres educatius.

•    L’escultura monumental i el patrimoni cultural de Mataró

Per mitjà de la col·laboració que s’ha establert amb Jesús Nieto, historiador de l’art, urbanista i activista veïnal, es procurarà oferir un anàlisi de cada un dels entorns territorials dels diferents centres d’educació secundària, considerant tots aquells elements que han estat catalogats com a patrimoni cultural de la ciutat. D’aquesta manera es procurarà indagar en la manera com  es construeix l’espai públic de la ciutat per mitjà de la conservació d’uns determinats elements del passat, així com quins models de sociabilitat i de cultura es posen de manifest amb els casos d’escultures i monuments que es troben en l’espai urbà.

•    Can Xalant 

Pel que fa a la consideració d’un equipament cultural ens fixarem en el centre de creació i pensament contemporani Can Xalant

El cas de Can Xalant permet afrontar un cas d’equipament cultural de darrera fornada, amb el qual la vocació de qualitat artística es concep en relació a diferents aspectes que també impliquen la territorialitat i el valor social que es genera. En aquest sentit es pot analitzar l’impacte d’aquest equipament tant en relació al barri, la municipalitat com també a escales territorials més àmplies; així com pel que fa a la seva funcionalitat, es consideraran aspectes que poden tenir relació tant amb la representació simbòlica de la ciutat (els equipaments artístics com a indicadors d’excel·lència cultural), o l’expectativa de desenvolupament social i econòmic que també s’hi vincula (la funció dels equipaments artístics en relació a la regeneració urbana o l’atracció turística).

•     El projecte de contenidor mòbil d’A77 i Pau Faus

D’altra banda, el cas de projecte d’art públic que es procurarà analitzar també procedeix de l’òrbita de Can Xalant. Es tracta del projecte de contenidor mòbil que actualment el col·lectiu A77 i l’arquitecte Pau Faus realitzen en el centre. Aquest contenidor consistirà en una rulot multifuncional, la qual permetrà el desenvolupament d’activitats relacionades amb la creació i el mateix centre Can Xalant a diferents indrets de la ciutat. La rulot es construirà al llarg del mes de juliol de 2007 per mitjà d’un workshop que tindrà lloc al centre d’art i, a banda de servir de cas d’estudi en el marc de Zona Intrusa 3, també funcionarà com a estructura mòbil per a la itinerància del projecte entre els diferents instituts de secundària implicats.

•    Les pràctiques culturals dels habitans de Mataró

Per mitjà de les activitats que es desenvoluparan als centres de secundària, es procurarà implicar als estudiants també a nivell de coproductors o de co-comissaris, en la mesura que s’incentivarà que ells mateixos procedeixin a l’estudi de pràctiques culturals que es desenvolupen en relació a la construcció de l’espai públic.